Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Espai Terra: Resum dels espisodis del 20/04/2009 al 24/04/2009 (1ª setmana)

Espai Terra - 20/04/2009



El programa es desplaça fins al parc astronòmic del Montsec i també al parc natural del Garraf, on hi ha una càmera web instal·lada en un niu d'àligues. Veurem com són les bicicletes pensades perquè els invidents puguin disfrutar d'aquest esport. A l'almanac, sabrem els horaris de sortida i posta del sol, i les fases de la lluna.


Espai Terra - 21/04/2009



Salvador Sala ha anat fins a l'estany d'Espolla, un estany que només es forma de tant en tant a la zona de Banyoles. Allà s'hi poden trobar triops, uns crustacis que van conviure amb els dinosaures.


Espai Terra - 22/04/2009



Anem a Mercabarna-flor. Salvador Sala ens mostra la feina frenètica durant la vigília de Sant Jordi en un mercat de la flor. I el reportatge de Cori Calero se centra en el cultiu i la tradició de les roses.

Espai terra - 23/04/2009



Connectem en directe amb la Rambla de Barcelona, on l'Eloi Cordomí ens explica l'ambient que s'hi viu. A la secció "On anem", cada dijous farem una proposta de sortida de cap de setmana. Avui proposem visitar la ciutat de Barcelona i el seu entorn natural i cultural.


Espai Terra - 24/04/2009



Toni Nadal ens ensenya on neix el Ter i ens fa un recorregut fins a la Catalunya central. I en Tomàs ens mostra un aparell meteorològic i ens explica per què serveix. Avui, un higròmetre: l'aparell que serveix per mesurar la humitat ambiental.

Dónen una oportunitat als voltors

Article extret de la web de SEO/BirdLife

Europa decide hoy salvar a los buitres ibéricos (24/04/09)

Aprobadas hoy en el Parlamento Europeo las enmiendas que permitirán volver a alimentar a las especies necrófagas en el campo.

BirdLife International acogió hoy con satisfacción en Estrasburgo la votación del Parlamento Europeo donde se han aprobado las enmiendas elaboradas por SEO/BirdLife que abren la posibilidad de volver a dejar restos animales disponibles para la alimentación de las aves necrófagas silvestres.

La aprobación en 2002 del Reglamento Europeo que regula la gestión de subproductos animales no destinados al consumo, como consecuencia de la lucha contra el mal de las vacas locas, obligó a los estados miembros a cambiar la gestión ganadera teniendo que recoger todos los restos animales del campo sin que éstos pudieran servir para alimentar a las especies necrófagas, como había estado ocurriendo hasta entonces.

El trabajo en conjunto de todos los sectores implicados, la posición de BirdLife y el acuerdo alcanzado por la Comisión Europea, el Parlamento Europeo y el Consejo Europeo, que han cooperado de manera constructiva, han encontrado una solución para encontrar las medidas que aseguren la conservación de las especies necrófagas, algunas de ellas en peligro de extinción, como el quebrantahuesos.

La votación de hoy en el Parlamento Europeo permitirá que los ganaderos de los Estados miembros puedan volver a dejar el ganado muerto en el campo que quedará, siempre bajo las medidas sanitarias necesarias, disponible para la alimentación de las especies necrófagas. Ana Iñigo, responsable de Especies Amenazadas de SEO/BirdLife, comentó que "BirdLife lleva tiempo solicitando decisiones para eliminar esta amenaza innecesaria para algunas de las especies más emblemáticas de Europa, como son las aves rapaces, y estamos especialmente contentos de que varios diputados del Parlamento Europeo, así como funcionarios de la Comisión hayan tomado en serio nuestra petición y trabajado a fondo de manera constructiva hasta la decisión de hoy”.

En España las poblaciones de buitre leonado (Gyps fulvus) se han visto particularmente afectadas por la falta de disponibilidad de alimento en la naturaleza. Grupos de ésta especie se han visto a cientos de kilómetros de sus lugares de nidificación, como en Alemania y Bulgaria, ante el asombro de los lugareños, en busca de alimento. También han generado alarma entre los ganaderos al haberse sucedido casos dramáticos pero excepcionales de ataques a ovejas parturientas. Además, ésta falta de disponibilidad de alimento afecta también a especies amenazadas como el águila imperial ibérica (Aquila adalberti), el buitre negro (Aegypius monachus) y el alimoche (Neophron percnopterus).

Ana Iñigo, apunta no obstante que “este un importante avance, pero ahora le toca a los Estados Miembros poner en práctica el Reglamento, trasponiendo a nuestra legislación las excepciones que se han aprobado hoy. En nuestro caso gran parte de la tarea recae en las comunidades autónomas”.

Article original a: http://www.seo.org/sala_detalle.cfm?idSala=3470&CFID=31950863&CFTOKEN=65399754&jsessionid=aa3050644cb97b377e6e

Altres notícies dels voltors a El Periódico

Catalunya registra en dos años 54 ataques de buitres al ganado (20/04/09)

• Medi Ambient culpa a grupos de jóvenes que han aprendido tácticas agresivas
• Las aves, que son siempre las mismas, se acercan a las reses antes de que mueran


"Los tuve a un palmo de mi cabeza, fue impresionante. Sus garras son como cuchillos de cinco centímetros", explica Joan Marquès, un ganadero de Odèn (Solsonès) que el 20 de marzo fue testigo del ataque de un grupo de buitres a una res parturienta y su ternera. "Iban directas a los ojos, a los genitales y a las ubres, que son las zonas más sensibles y las que más sangran", añade. No es el único afectado.Grupos de buitres han protagonizado en Catalunya en los últimos dos años 54 ataques al ganado, una sorprendente cantidad que no se corresponde con el carácter carroñero de la especie, que nunca busca presa viva, ni obedece a un aumento descomunal de las parejas establecidas. Los técnicos del Departament de Medi Ambient están convencidos de que los responsables son siempre grupos de jóvenes buitres que han aprendido a atacar y recorren Catalunya sin rumbo fijo. "No negamos los ataques, pues algunos han sido observados incluso por agentes rurales, aunque es exagerado pensar que estamos ante un grave problema", precisa Jordi Ruiz Olmo, jefe de Protección y Gestión de la Fauna.

LA PIEL

"Nunca se habían acercado tanto a la gente", insiste Marquès. Más tarde, cuando el ganadero explicó el suceso a los agentes rurales, le recomendaron que si volvía a sucederle algo igual "usara casco y protección en la cara y las manos". La mala fortuna quiso que, justo un día después del primer ataque, otra vaca de su propiedad se pusiera también de parto en un momento en que el dueño no estaba en la finca. "No pude hacer nada. Cuando llegué al lugar, solo quedaban la piel y los huesos de la madre y de su cría", indica.

Medi Ambient ha analizado todas estas "interacciones violentas" intentando determinar qué ha cambiado en los últimos años. El número total de ataques entre 1998 y el 2006 se había limitado a 13, muchos de ellos muy sospechosos, mientras que fueron 24 en el 2007, 22 en el 2008 y este año, de mantenerse la tendencia, se alcanzarán cifras similares. Las víctimas han sido vacas, terneros, yeguas y potros de ganadería extensiva, con partos al margen de las granjas. Las aves aprovechan para atacar las tres o cuatro horas que tardan las crías en empezar a caminar.

La población de buitres en Catalunya, que experimentó un descomunal aumento entre 1990 y el 2000, tiende a estancarse en los últimos años por motivos de saturación, asume Ruiz Olmo. Así, se ha pasado de 431 parejas reproductoras a unas 475-500 en la actualidad. Si el número se mantiene relativamente estable, ¿qué está pasando? El problema es que varios centenares de buitres jóvenes llegaron a Catalunya a partir del 2007 tras el cierre de los numerosos comederos existentes en Aragón, en cumplimiento de la normativa sanitaria europea. Aragón es una auténtica potencia buitrera, con más de 6.000 parejas y posiblemente 15.000 ejemplares solteros.

Los jóvenes buitres, acuciados por el hambre, descubrieron pronto que no es necesario esperar a que una vaca parturienta se aleje para lanzarse sobre la placenta. Así se empieza. El jefe de Fauna muestra en un mapa que los ataques siguen un patrón: primero se suceden en una comarca, luego en otra y así sucesivamente. Nunca simultanean. "Son siempre los mismos jóvenes", insiste.

Por ahora, Medi Ambient descarta medidas drásticas con los jóvenes violentos y está a la espera de que la sabia naturaleza actúe. Vamos, que los elimine. "Confiemos en que en un par de años volvamos a la normalidad", concluye Ruiz Olmo. En su opinión, lo esencial es asegurar y agilizar las indemnizaciones. Los buitres se alimentan esencialmente de reses y ungulados salvajes muertos al aire libre por causas naturales, desprendimientos o caída de rayos. De hecho, ejercen un necesario papel de desinfectante. Catalunya necesita buitres: quizá puede soportar un millar, pero no muchos más.

Notícia original aquí: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=605121&idseccio_PK=1021

Medi Ambient abrirá comederos para los buitres en la montaña (21/04/09)

• La Generalitat pide a los cazadores que aporten reses muertas y carroña a las fosas
• Unió de Pagesos exigirá batidas contra las rapaces si siguen los ataques a ganado vivo


El Departament de Medi Ambient de la Generalitat acep- tó ayer la propuesta de instalar comederos en distintas comarcas de montaña para que los grupos de buitres que recorren el Pirineo puedan alimentarse sin tener que atacar a animales aún vivos, como ha ocurrido en los dos últimos años. Si la medida, planteada ayer en una reunión entre el Govern y el sindicato Unió de Pagesos (UP), no se revela eficaz, los ganaderos solicitarán a la Generalitat que les autorice a "realizar batidas para reducir la población" de estas aves, adelantó el miembro de la mesa nacional de la organización agraria, Josep Cabré.

El Govern espera que la solución de los muladares sea suficiente para garantizar alimento a los buitres, especialmente a los ejemplares jóvenes, que son los que están actuando de forma más violenta contra el ganado, según los técnicos. Las fosas, cuyo número y ubicación todavía se está estudiando, se llenarán periódicamente con reses muertas y carroña. Para ello, Medi Ambient ya ha empezado a negociar con sociedades de cazadores y ayuntamientos para que se encarguen de abastecer los comederos, indicaron ayer fuentes de la conselleria.

"La intención es que cuando haya, por ejemplo, batidas de jabalís en la zona próxima a la ubicación de los muladares, los cazadores aporten una parte de los animales muertos", señaló el director de los servicios territoriales de Medi Ambient en Lleida, Joan Farré.

SOLUCIONES DRÁSTICAS

Los ganaderos, que aseguran estar atemorizados por la presencia cada vez más próxima de las bandadas de buitres, van a dar una oportunidad a Medi Ambient. "Estamos dispuestos a colaborar, pero ya hemos comunicado a la Generalitat que, si los comederos finalmente no funcionan, quizá deberá adoptar soluciones más drásticas", indicó Cabré, responsable de UP en Lleida. "Si no se pone freno, los buitres pasarán a ser una plaga y no habrá más remedio que organizar batidas", agregó.

Grupos de buitres que, según todos los indicios, recorren el Pirineo sin rumbo fijo han protagonizado, desde el 2007, un total de 54 ataques al ganado. Estas "interacciones violentas" han tenido como víctimas, hasta el momento, a vacas y yeguas parturientas y a sus crías.

Notícia original aquí: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=605443&idseccio_PK=1021


Article de la Plataforma Salvemos a los buitres

En los dos últimos años, ha habido múltiples reuniones para debatir el asunto de la recogida de cadáveres animales, los gastos y problemas quesupone, la carga que representa para los ganaderos, el desastre para muchas aves rapaces y para distintos mamíferos silvestres, etc. Podríamos citar, por ejemplo, el seminario organizado por FIDA y la Comunidad de Madrid y la Fundación Amigos del Águila Imperial en el Museo de Ciencias Naturales en 2007 (“Impacto de la eliminación de los despojos ganaderos y cinegéticos sobre las especies protegidas”), la Jornada sobre “Buitre y Ganadería”organizada por la Comunidad Valenciana en Morella (Castellón) en 2008, la reunión del Grupo Buitre en los Pirineos franceses en 2009, y otros congresos.

Dos encuentros han sido particularmente prolongados y numerosos, con participación de especialistas de toda España y de otros países como Portugal o Francia, y han producido unas amplias conclusiones unánimes delmáximo interés: las III Jornadas sobre Buitres organizadas por la UNED en Plasencia (Cáceres) en 2007, y el I Encuentro Nacional sobre Manejo de Rapaces Necrófagas y Gestión de Muladares, organizado por la Asociación Caralluma en Caravaca (Murcia) en 2008.

Las conclusiones de ambos, traducidas al inglés y al francés, han tenido amplia repercusión en al menos unos trescientos medios de comunicación de todo tipo (Prensa, radio, Internet, y televisión). De hecho, hasta el boletín de la prestigiosa Raptor Research Foundation, de Estados Unidos, les ha dedicado cuatro páginas completas, creemos que mucho más de lo que habían dedicado anteriormente acualquier tema de España, lo que también refleja la preocupación internacional que existe.

Tal como distintos estudiosos pusieron de manifiesto en dichas reuniones, el actual sistema de retirada de cadáveres no puede mantenerse a largo plazo. No es sostenible un sistema en el que cuesta varias veces más destruir una oveja muerta que comprarla viva; y encima, este coste, que podría elevarse en España a unos 150 millones de euros anuales según las estimaciones publicadas, carga sobre los ganaderos y los contribuyentes, consume grandes cantidades de combustible fósil a pesar de la crisis del petróleo que se avecina, es muy contaminante, y crea un problema sanitario real para prevenir un riesgo a menudo inexistente. ¿Por qué ciertas autonomías parecen obstinarse en mantenerlo, habiendo nueva legislación europea y nacional que debería permitir la vuelta (o el comienzo de la misma) a unos métodos más parecidos a los tradicionales, que han mostrado su eficacia durante siglos?

Lo que está en juego no es solamente la supervivencia de los buitres y de los osos (éstos, donde aún los hay), sino también de la propia ganadería extensiva, y de todo el sistema tradicional del campo. Los buitres son el método más natural, barato, sencillo, higiénico y hermoso para reciclar los animales muertos. Aquí no parecemos darnos cuenta de que la situación mundial de estas aves es, sin duda, la peor de la historia. Los buitres son los vertebrados silvestres europeos que se reproducen más despacio. El declive sin precedentes que han sufrido, en una o dos décadas o poco más, en tantos países (de Europa, de Asia, y de África), puede pasar también en España, donde sobreviven las mejores poblaciones del continente. Hay síntomas de que el desastre ya puede estar empezando a ocurrir, al menos en gran parte del norte y del este peninsular.

En este sentido, no deben despreciarse los datos del Refugio de Montejo y su entorno (en Segovia, junto a Burgos y Soria), cuya población, una de las mayores del mundo, es también la más estudiada, y a menudo ha servido de termómetro para detectar pronto tendencias mucho más generales.

Puede verse mucha más información en las páginas web de la plataforma“Salvemos los Buitres” (Barcelona), del Fondo Amigos del Buitre (Huesca), de Naturalicante, y bastantes más.

Es de justicia reconocer el gran esfuerzo desarrollado por bastantes entidades y personas, cuya relación sería muy larga. Sin embargo, duele constatar que todo este trabajo positivo no es suficiente. Aún estamos a tiempo de solucionar la situación, pero seguramente no nosqueda mucho tiempo. Si no se pone remedio pronto, recuperar las poblaciones de aves carroñeras será después muchísimo más caro y difícil, si es que todavía resulta posible.

Asociación Caralluma (Murcia)
Fondo Amigos del Buitre (FAB) (Huesca)
Colectivo Azálvaro (Segovia)
Fondo para el Refugio de las Hoces del Riaza
Sociedad Zoológica de Extremadura
URSUS, investigació i conservació de la fauna salvatge (Barcelona)

Plataforma Salvemos a los Buitres

www.salva-buitres.blogspot.com

Firma por los buitres, no dejes que se mueran de hambre:
http://www.firmasonline.com/1firmas/camp1.asp?C=1791

La Pedrera i les Planes (Pallejà) - 25/04/2009

Sembla que la previsió del temps es compleix, aquest matí a la Pedrera i les Planes de Pallejà feia un ambient ben assolellat, amb alguns núvols alts poc importants, i ja quasi al migdia començava a bufar el vent que anava portant núvols més densos. Aquesta tarda-nit de segur que tindrem xàfec.

De camí cap a la Pedrera, creuant el bosc s'han detectat diverses espècies d'ocells forestals, incloent-hi les típicament estival com el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) i el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli). També es va observar un corb (Corvus corax) empaitant un aligot (Buteo buteo). Quan ja quedava poc arribar a la Pedrera, vaig escoltar el reclam de dos mussols comuns (Athene noctua) situats en punts diferents.

A la Pedrera, ja arribant pel camí, vaig escoltar cantant un mascle de merla blava (Monticola solitarius), que ràpidament vaig detectar amb el telescopi dalt de tot de la paret.

Vistes de la Pedrera

Papallona de l'espècie Euchloe crameri

Durant tot el matí em sobrevolaven estols de petits d'abellerols (Merops apiaster). De mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus) només en vaig sentir un.

Vista general de Les Planes

Lliri dels blats o Espadella (Gladiolus segetum) molt freqüent ara a Les Planes

Estepa blanca (Cistus albidus), més freqüent encara

Dalt de tot, a Les Planes, les tallaretes cuallargues (Sylvia undata) i els tallarols capnegres (Sylvia melanocephala) cantaven animadament, sovint aturats a la vista dalt d'un ginebró o d'un pi jove, tot i que ràpidament baixaven a amargar-se entre la vegetació quan em detectaven. Com a més destacable observat a Les Planes, ha estat un mascle de bitxac rogenc (Saxicola rubetra). Pel cel, els falciots negres (Apus apus) i els ballesters (Tachymarptis melba) emetíen els seus crits característics.

De baixada, ja ben avançat el matí i prop de migdía, l'activitat va anar minvant. Per trencar aquesta escassetat d'ocells, una altra merla blava (Monticola solitarius) mascle, cantava des d'un altre punt de la paret.

Espècies d'ocells detectades:

- Gafarró (Serinus serinus)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Gavià argentat (Larus cachinnans): 2 exemplars en vol
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Corb (Corvus corax): 1 exemplar empaitant un aligot
- Aligot comú (Buteo buteo): 1 exemplar empaitat per un corb
- Garsa (Pica pica)
- Tudó (Columba palumbus)
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Mussol comú (Athene noctua): 2 exemplars emetent reclam
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Abellerol (Merops apiaster): estols diversos en vol
- Merla blava (Monticola solitarius): 2 mascles cantant a La Pedrera
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata): diversos exemplars a Les Planes
- Falciot negre (Apus apus)
- Bitxac rogenc (Saxicola rubetra): 1 mascle a Les Planes
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Ballester (Tachymarptis melba)
- Merla (Turdus merula)
- Picot verd (Picus viridis): 1 mascle cantant detectat en tot l'itinerari

Merla blava (Monticola solitarius) mascle

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) mascle

dijous, 23 d’abril del 2009

L'índex de contaminació descendeix a Sant Andreu de la Barca

Article extret del Diari de Sant Andreu de la Barca, nº144 abril 2009


Las partículas PM10 y el dióxido de nitrógeno registran un descenso significativo en nuestra ciudad.

Sant Andreu de la Barca ha registrado un significativo descenso en la contaminación de su aire en el último año.

Los dos agentes contaminantes más importantes han bajado de forma considerable en los últimos años y de forma especial el pasado 2008.

Tanto las partícula de diámetro inferior a 10 micras (PM10) cómo el dióxido de nitrógeno, que son los elementos más importantes, han bajado en nuestro municipio de forma clara.

Las partículas de diámetro inferior a 10 micras (PM1O) han descendido de 54ug/m3 en el 2007 a 43ug/m3 en el 2008.

Si miramos la evolución de los últimos años de estas partículas el descenso es aún más importante. En el año 1997 estaba en 150 ug/m3 y actualmente en 43ug/m3.

En los últimos años, el descenso ha sido significativo.

2001-2002: 65 ug/m3
2003:
2004: 46
2005: 50
2006: 53
2007: 54
2008: 43

Según los datos, Sant Andreu nunca habia tenido estos niveles tan bajos en la última década.


Por otra parte, el dióxido de nitrógeno también ha bajado de forma considerable, situándose por debajo de la media anual. Ciudades como Granollers, Mollet o Terrassa registran niveles mucho más altos.

En concreto, Sant Andreu en el año 2003 superaba los 50ug/m3 y en el año 2008 se situó por debajo de los 40, por debajo de Martorell que está por encima de la media.

El motivo de este descenso de los dos contaminantes más importantes, las PM10 y el dióxido de nitrógeno, en Sant Andreu de la Barca es, sin duda, por las actuaciones que se han desarrollado en los últimos tiempos con la colaboración del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

El Plan de actuación para la mejora de la calidad del aire del Àrea Metropolitana de Barcelona, aprobado por el Departament de Medi Ambient de la Generalitat en el mes de julio de 2007, ha llevado a cabo 73 actuaciones importantes para disminuir los niveles de dióxido de nitrógeno y las partículas en suspensión de diámetro inferior a 10 micras.

En concreto, se han desarrollado 10 actuaciones de prevención, 27 en la industria, 4 en la energía, 6 en el transporte terrestre, 8 en el marítimo, 3 en el aéreo, 4 en el sector doméstico y 11 de sensibilización.

En el caso de Sant Andreu, también se han desarrollado medidas entorno a la Celsa. Así, se han implantado cuatro medidas en esta fábrica, 5 más están programadas para el periodo que cierra este año 2009 y 6 medidas adicionales se realizarán hasta el año 2010.

Una buena noticia para Sant Andreu de la Barca y su calidad del aire.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Falciot pàl·lid (Apus pallidus) a la colònia del Palau

Aquest matí ha estat observat com a mínim un Falciot pàl·lid (Apus pallidus) a la colònia del Palau.

A Sant Andreu de la Barca, comptant aquesta, hi tenim dues cites segures de Falciot pàl·lid, que quan vola a molta alçada és pràcticament impossible diferenciar-lo del Falciot negre (Apus apus), amb el que sovint s'hi barreja durant la migració.
Únicament es pot distingir quan vola a baixa alçada, molt a prop de l'observador i amb bones condicions de llum, com va ser el cas anterior i el d'avui, en que s'ha pogut distingir força bé.

Comparació en vol i amb bones condicions de llum entre el Falciot negre (esquerra) i el Falciot pàl·lid (dreta) - Fotografíes de Daniele Occhiato

L'abellera groga (Ophrys lutea), nova espècie d'orquídia per a Sant Andreu de la Barca

Aquest matí, al serrat d'en Canals, ha estat trobada una abellera groga (Ophrys lutea), nova espècie d'orquídia per a Sant Andreu de la Barca.

Abellera groga (Ophrys lutea)

Aquesta orquídia és fàcil d'identificar perque la flor té el llaviol (el pétal més gran) de color groc, mentre que els tèpals externs són de color groc-verdós. Té una tija molt delicada, que no supera normalment els 25 cm d'alçada. La trobarem en llocs herbacis, clarianes de matollars i pinedes. Es distribueix per tot l'àmbit Mediterrani.

També destaca la localització d'una calabruixa gran (Muscari comosum), molt rara a la nostra localitat. De fet és la primera vegada que la veig per aquí.

Calabruixa gran (Muscari neglectum)

dimarts, 21 d’abril del 2009

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 21/04/2009

El dia començava amb una mica de vent, no massa fort, que va anar minvant i es començava a notar la calor. Els treballs de "restauració" del riu ja afluixen, ara col·loquen tubs de reg en línies d'arbres que han plantat. És curiós que un lloc que es vol recuperar mediambientialment necessiti de reg com si fos un jardí...

Pel que fa a la fauna cal destacar una nova localització de dos exemplars de tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Alguns mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus) canten, i també s'han detectat 3 rossinyols comuns (Luscinia megarhynchos) cantant. A destacar, un mosquiter comú (Phylloscopus collybita) cantant, una cuereta groga (Motacilla flava) i dues cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus). Els mascles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) ja mostren els primers indicis del ploamtge d'eclipsi; també s'ha vist una femella amb 4 polls.

S'ha observat també un mascle de corriol petit (Charadrius dubius) que donava la impressió que l'interessaba fer-se veure, aquest fet pot ser indici de que la seva parella estava covant al niu.

Espècies d'ocells detectades al riu Llobregat en el dia d'avui:

- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Garsa (Pica pica)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): detectada una femella amb 4 polls
- Gafarró (Serinus serinus)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 1 exemplar cantant
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Tudó (Columba palumbus)
- Corriol petit (Charadrius dubius): 1 mascle detectat en tot l'itinerari
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Bitxac comú (Saxicola torquatus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Cuereta groga (Motacilla flava): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus): 2 exemplars a prop de la primera resclosa
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)

Corriol petit (Charadrius dubius) mascle

i també...

- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa): 2 exemplars junts
- Papallona dels cards (Vanessa cardui): encara abundant

Papallona dels cards (Vanessa cardui)

Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)

dilluns, 20 d’abril del 2009

Nova espècie d'ocell per a Sant Andreu de la Barca: el Cucut reial (Clamator glandarius)

Cucut reial (Clamator glandarius) adult - Fotografía de Adolfo Ventas

El cucut reial (Clamator glandarius) és un ocell de la família dels cucúlids d'uns 40 cm de llarg. De la mateixa forma que el seu parent, el Cucut (Cuculus canorus), també té una estratègia reproductora basada en el parasitisme, tot i que és una mica més complexa en l'espècie que ara tractem.

Les parts superiors són de color marró fosc tacades de blanc; en canvi per sota és de color blanc crema.El cap per sobre és gris i té una petita cresta. La cua és llarga i fosca, amb la part final blanca. El bec és fort i de color gris fosc. Les potes són fosques.

Els cucuts reials joves tenen el cap i el clatell negres i un tint rogenc a les ales.

Menja insectes, cargols, sargantanes i petits mamífers. És un gran menjador d'erugues de la procesionària del pi (Thaumetopoea pityocampa).

La femella pon un o dos ous de color verd blavós amb taques marronoses en el niu de garses, de cornelles i d'altres córvids. En total pot pondre fins a 18 ous en diferents nius. Els ous són covats pels pares adoptius durant uns 15 dies. Un cop neixen conviuen perfectament amb els pollets propis del niu. Marxen del niu uns 24 dies més tard.

Cucut reial (Clamator glandarius) polls - Fotografía de Sara Pilar Anyeto Lázaro

Viu en zones obertes amb arbres esparsos, sobretot a les comarques de la plana de Lleida (El Segrià, El Pla d'Urgell L'Urgell, La Noguera, Les Garrigues), si bé també se'l pot veure per tot Catalunya.

Es capaç d'estar moltes hores immòbil, vigilant, espiant els moviments de les garses. Un cop aquestes fan els seus nius, el cucut reial es prepara per parasitar-los.
S'ha descobert també, que quan ponen els ous en el niu de l'hoste, es queden un temps vigilant-los i, si l'hoste, pel fet de no reconèixer aquells ous com a seus (recordem que els còrvids són els ocells més intel·ligents) i els fa fóra del niu, llavors el cucut reial, en acte vengatiu, fa malbé els ous originals de l'hoste.

És un ocell que podem trobar a Catalunya durant la primavera i l'estiu; els mesos freds migra a l'Àfrica, al sud del desert del Sàhara.

Riera del Palau - 20/04/2009

Espècies d'ocells observades avui al tram de la riera del Palau entre Sant Andreu de la Barca i Can Sunyer (Castellví de Rosanes):

- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Falciot negre (Apus apus)
- Puput (Upupa epops): 2 exemplars alimentant-se al terra i 1 cantant a la colònia del Palau
- Corriol petit (Charadrius dubius): 1 exemplar alimentant-se en un bassal
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 6 exemplars detectats a la zona
- Merla (Turdus merula)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli): 2 exemplars detectats a la zona
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cucut reial (Clamator glandarius): 1 exemplar en vol direcció NE sobre la riera (1ª citació per a Sant Andreu de la Barca
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Puput (Upupa epops)

Corriol petit (Charadrius dubius)

Orenetes vulgars (Hirundo rustica) i orenetes cuablanques (Delichon urbicum) collint fang per fer el niu

diumenge, 19 d’abril del 2009

Estrena a TV3: "Espai Terra"

El meteoròleg Tomàs Molina de TV3 dirigeix i presenta aquest programa que té per objectiu oferir una nova mirada sobre el territori català i acostar-se als seus habitants per compartir-hi històries.

"Espai terra" és un programa dels Serveis Informatius de TVC amb el patrocini d'Abertis i la Fundació Abertis, un espai en què la divulgació i la informació sobre el territori conviuen amb la descoberta de la natura, la meteorologia i el medi ambient.

A través de reportatges, seccions diàries i setmanals i connexions en directe, "Espai Terra" vol contribuir a ampliar el coneixement sobre la riquesa natural de Catalunya i convidar l'audiència a mirar amb atenció l'entorn, del cel a la terra, com a forma d'entreteniment.

En la presentació del nou programa, a la Torre de Collserola, Rosa Marqueta, directora d'Informatius de TVC, ha afirmat que "'Espai Terra' ve a pal·liar un dèficit que tenim amb relació al territori, la seva gent, les seves pedres i el tramat de les infraestructures. Al migdia tot això ho cobrim amb El Medi Ambient i el Telenotícies Comarques, però, fins ara, en la franja de vespre teníem aquesta mancança".

Rosa Marqueta ha incidit també en el valor especial que el nou espai dóna a la imatge: "Les tecnologies han evolucionat i des d''Espai Terra' mostrarem una nova manera de veure el territori, l'urbà i el no urbà."

Tomàs Molina, director del nou programa, ha assegurat que aquest espai utilitzarà totes les tecnologies a l'abast per mostrar aquest territori i també per relacionar-se de manera activa amb els espectadors.

"'Espai Terra' està gravat amb càmeres d'alta definició, però també donarà cabuda a imatges gravades per la gent amb el mòbil i a vídeos penjats pels espectadors al web. Volem fer un programa tecnològicament innovador i de contingut interessant, formatiu i entretingut", ha assegurat.

Segons Molina, el nou espai aborda la "geografia humana" i "la volem explicar relacionant el nostre entorn amb les persones, intentant conèixer el perquè de les coses, explicant, per exemple, per què mengem el que mengem".

Sergi Loughney, d'Abertis, patrocinador del nou espai, ha afirmat per cloure l'acte que, amb les infraestructures, la seva empresa "apropa el territori a les persones i des de la Fundació Abertis es treballa per la sostenibilitat. Per això, 'Espai Terra' és un programa adient per a Abertis, per a la televisió i per a les persones d'aquest país".




ESTRENA: DILLUNS 20 D'ABRIL, A LES 20:30 H

La pràctica totalitat del delta de l'Ebre es pot preservar en els propers 100 anys aplicant mesures adecuades d'adaptació al canvi climàtic

· Un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge corrobora la vulnerabilitat del delta, però presenta un ventall de possibles solucions per a l’adaptació al canvi climàtic, que caldrà debatre

· L’objectiu de la Generalitat és minimitzar els efectes del canvi climàtic a la zona

· Es treballa amb tres escenaris diferents: l’any 2050, amb un ascens del nivell mitjà del mar de 15 centímetres; l’any 2100, amb un augment del nivell del mar de 40 centímetres; i l’any 2100, l’escenari pessimista, amb un augment del nivell d’1 metre

· Aquest és el primer d’una sèrie de treballs que serviran per definir el futur Pla català d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, acompanyat pel director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, Frederic Ximeno, i el director de l’Oficina del Canvi Climàtic, Josep Garriga, ha presentat avui a Deltebre (Baix Ebre) el primer d’una sèrie d’estudis per a l’elaboració d’una estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Aquest estudi, realitzat per l’empresa Taller d’Enginyeria Ambiental, SL, per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge, se centra en la zona del delta de l’Ebre, considerada una de les àrees més vulnerables del nostre país als efectes de l’escalfament global. L’objectiu del treball és establir la metodologia que es podrà usar posteriorment en altres zones vulnerables, i proposar les possibles mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic per al cas particular del delta.

L’estudi fa una caracterització del territori; considera la vulnerabilitat del delta al canvi climàtic pel que fa al medi físic, natural i humà; analitza el risc, i proposa les mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic. Ho fa treballant amb el pronòstic de retrocés de la línia de costa exterior, d’inundació de terrenys adjacents a la costa de les badies del Fangar i els Alfacs i d’augment de la presència i permanència de la falca salina; pren en consideració tres escenaris diferents: a horitzó temporal 2050, amb un ascens del nivell mitjà del mar de 15 centímetres; a horitzó temporal 2100, amb un augment del nivell del mar de 40 centímetres; i a horitzó 2100, l’escenari pessimista, amb un augment d’1 metre.

La vulnerabilitat del sistema físic està marcada per l’enfonsament de la plana del delta, l’evolució de la línia de costa, els episodis de tempestes, la presència i permanència de la falca salina, la variació de la climatologia, la reducció dels cabals de l’Ebre i les inundacions fluvials.

Els sistemes naturals, situats majoritàriament a la franja costanera, tenen un clar perill d’afectació, sobretot en el cas de les llacunes litorals, ja que les platges, els sistemes dunars i les maresmes presenten certa capacitat de retrocés. El risc més alt és per a les llacunes de les Olles, el Canal Vell, lo Garxal, el Calaix de Buda, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada i l’Encanyissada, les zones humides de l’illa de Sant Antoni, l’illa de Buda, el riu Migjorn, i, en definitiva, tots els sistemes situats sobre el lòbul deltaic i les puntes del Fangar i la Banya. En risc mitjà i baix es troben els marges de l’Ebre al tram més baix, els ullals, i superfície d’arrossars.

Quant als sistemes humans, es preveuen algunes pèrdues de patrimoni per l’augment del nivell del mar. Particularment afectats, en major o menor grau, estarien els nuclis urbanitzats de la urbanització Ampollamar, el càmping Ampolla-Platja, les edificacions de la platja de la Marquesa, la urbanització Riumar, el càmping l’Aube, la urbanització i el càmping Els Eucaliptus i els nuclis dels Muntells i Poblenou del Delta. També ho estarien les infraestructures viàries, hidràuliques o de sanejament situades a primera línia de la costa, i, parcialment, l’actual funcionalitat dels ports de l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa a les activitats econòmiques, es preveuen algunes pèrdues de superfície de conreu de l’arròs, afectacions a les instal·lacions d’aqüicultura i a les salines de la Trinitat, i les corresponents repercussions en els recursos turístics.

Per evitar el risc i adaptar-nos a aquests possibles escenaris, l’estudi proposa quatre línies de mesures d’adaptació al canvi climàtic al delta de l’Ebre, que caldrà debatre:

· Mesures de gestió, planificació i normativa;
· Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis;
· Mesures per a la informació i sensibilització ciutadanes; i
· Mesures d’intervenció directa.


Dins d’aquestes últimes, destaquen les adreçades a la gestió de la línia de costa: la redefinició gestionada de la costa, la lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars, o la garantia del lliure moviment de la sorra. Amb una prioritat mitjana, s’inclouen les accions de compensació d’hàbitats naturals, les encaminades a l’abandonament progressiu d’una part de les zones urbanitzades possiblement afectades i d’activitats en zones de risc, la construcció d’infraestructures de protecció ecològicament integrades, la gestió de la sorra de les platges del delta, i el manteniment d’un cabal mínim al riu Ebre.

L’estudi recomana adoptar una estratègia proactiva, d’anticipació als canvis ambientals, sempre que sigui possible, i una estratègia reactiva només quan sigui l’única opció. El Departament de Medi Ambient i Habitatge inicia amb aquest document una sèrie d’estudis de base per a l’elaboració de l’estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya, després que el Govern de la Generalitat aprovés l’octubre passat el Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012, un pla d’àmbit local que contribueix a la mitigació de l’escalfament a escala global. Cal tenir present que la mitigació i l’adaptació són dues cares de la mateixa moneda. Això significa que, tant a escala local com global, com més es mitigui el canvi climàtic, a través dels possibles acords de Copenhaguen, menys afectació es produirà en els escenaris previstos en el delta de l’Ebre.

L’altre estudi que està actualment en elaboració se centra en els recursos hídrics de Catalunya. Els propers anys està previst aprofundir en les evidències científiques i dissenyar els escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya a través del Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

L’adaptació al canvi climàtic té com a objectiu reduir el risc i els danys per impactes actuals i futurs, d’una manera rendible o explotant els beneficis potencials. L’opció de no actuar sempre hi és, però si no es comença a actuar ara els costos socials, ambientals i econòmics de l’adaptació seran molt elevats. És per això que gran part del món planteja l’adaptació al canvi climàtic com un dels eixos bàsics d’actuació des d’ara i per a les properes dècades.

SÈRIE D’ESTUDIS DE BASE PER A LA POSTERIOR DEFINICIÓ D’UNA ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓ I D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA.
ESTUDI DE BASE N1: DELTA DE L’EBRE (DESEMBRE DEL 2008)

Índex General (PDF)

Annexos (PDF)

Annex 5. Plànols

Seguiment de la parella nidificant de Falcó pelegrí (Falco peregrinus) a les serres de l'Ordal

Segona visita al niu de Falcó pelegrí (Falco peregrinus) ubicat en un punt de les serres d'Ordal, amb en Paco Martínez.

Després de quasi dos mesos he tornat a veure com avança la reproducció dels falcons pelegrins. Pràcticament no es pot avaluar, ja que únicament d'ha pogut observar al mascle aturat al costat del niu durant uns pocs minuts, després va marxar volant i no va haber-hi cap altre moviment en les inmediacions. Ni tant sols al niu s'ha detectat cap mena d'activitat.

A hores d'ara, des que va començar la incubació al febrer, ja hi hauríen d'haver polls força crescuts, o almenys fent incursions fóra del niu i fins i tot els primers vols. Tot i així no s'ha detectat res, ni tan sols la femella.

Cal esmentar que al peu de paret on ès el niu, força elevat aixó sí, hi passa un camí pel quan circulen persones i bicicletes (que ocasionen mínimes molèsties), però, per no variar, també passen motos de trial i quads que fan moltíssim soroll. Els rapinyaires, en general, són molt sensibles a aquests tipus de molèsties, especialment durant l'època reproductora, i poden arribar a abandonar el niu, amb les conseqüent mort dels polls per inanició o per no covar els ous.

A prop s'han detectat també escaladors, tot i que pujen per una paret diferent d'on es troba el niu i no sembla que aixó pugui afectar a la criança.

A la mateixa zona i com a destacable s'ha detectat també:

- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris): mínim de 3 parelles nidificants a la mateixa paret que els falcons
- Colltort (Jynx torquilla): 1 exemplar cantant
- Merla blava (Monticola solitarius): 1 mascle cantant
- Aligot comú (Buteo buteo): 2 exemplars en vol (parella?)
- Corb (Corvus corax): nombre indeterminat escoltats des del camí
- Pinsà comú (Fringilla coelebs): 1 mascle cantant (nidificant segur)